Opinió personal sobre l'actualitat política

A Viladecans, el PSC ha recuperat la majoria absoluta al consistori, amb Carles Ruiz al capdavant de la candidatura. Però no podia ser d’un altre manera: els compromisos de la candidatura socialista han estat contundents, i quantificables. No només una declaració d’intencions, sinó incloent-hi compromisos concrets, amb noms i números.

Això és molt valent, i aposta per una visió moderna de la política. Si els governants es comprometen a executar accions concretes, els ciutadans més tard podem avaluar, al nostre parer, si aquests compromisos han estat assolits o no, i amb quin grau de qualitat i quantitat. Però per conèixer aquest programa socialista per a Viladecans, podeu consultar-lo a la plana web.

Però del que vull reflexionar ara, no és sobre els punts del programa concrets, per a això ja ha estat la companya, i la comunicació entre els representants polítics i els ciutadans durant la mateixa. Ara vull afirmar que, només qui es compromet de veritat, pot assolir compromisos. Això sembla un obvietat, però en arribar-me a casa les propostes de la resta de les altres formacions polítiques per a Viladecans, he quedat perplexa en que les idees principals dels diferents programes no eren compromisos qualificables: mentre uns deien, hem de fer pisos a preu de cost, el PSC es comprometia a un número concret de pisos a preus assequibles; mentre que uns deien que hem de millorar les escoles bressol, el PSC es compromet a construir-ne un número concret d’aquestes escoles; mentre uns diuen que hem de millorar els nostres espais públics, el PSC ha esmentat com pensa fer-ho, aprofundint en l’esforç de la neteja dels espais ja existents, i a transformar la nostra platja en un nou espai públic i de lleure per tothom.

Podria continuar amb aquesta comparativa, però sempre acabaré concloent que, qui divaga, qui fa demagògia, qui no es mulla, mai s’està comprometent a res. I qui no es compromet a res, no mereix el meu vot. El meu vot ha de ser, i així va ser, pel valent, pel qui anuncia, sense embuts, a què es compromet, de forma transparent i contundent. Ha de ser pel qui demana la confiança en les seves propostes i projectes per a la ciutat i els seus habitants, i no per aquells que demanen simplement “confiança”, perquè sí.

Felicitats PSC, felicitats Carles Ruiz!

Ara us desitjo ànims. El més fàcil ja està fet, que és vèncer a les urnes a una oposició inoperant i incompetent. El més difícil ve ara. Però amb l’esforç, el treball, i la il·lusió, ben segur que assolireu els vostres projectes.

Etiquetes de comentaris: eleccions, municipals, viladecans

Mentre el PP acusa al Govern de l’estat de permetre el retorn d’ETA a les institucions, el Govern replica que "ha cumplido con la ley y el Tribunal Supremo la ha aplicado". Encara que se sàpiga prou, sembla que aquests dies cal recordar cóm funciona el nostre estat de dret: qualsevol - una persona, una organització privada, o una institució pública - pot instar a la justícia a actuar. Però sempre és aquest poder judicial qui decideix. El Govern representa una altre poder de l’estat diferent: l’executiu. La nostra legislació divideix clarament aquests dos poders i les seves atribucions. Y és així, es digui el que es digui.

Per tant, si tenim que jutjar ambdues afirmacions, només es pot dir que mentre el PP intenta confondre’ns y desprestigiar les institucions bàsiques de l’estat, el Govern diu estrictament una obvietat, i la única veritat que admet el nostre sistema democràtic i de dret.

Per altre banda, que el Govern pugui exercir pressió sobre el poder judicial, no impedeix que els jutges, finalment decideixin per sí mateixos, com tampoc ho impedeix la pressió que també exerceixen sobre ells la oposició, o molts mitjans de comunicació.

---------------

Mientras el PP acusa al Gobierno de permitir el regreso de ETA a las instituciones, el Gobierno replica que "ha cumplido con la ley y el Tribunal Supremo la ha aplicado". Aunque sea conocido, parece que estos días debemos recordar cómo funciona nuestro estado de derecho: cualquiera - una persona, una organización privada, o una institución pública - puede instar a la justicia a actuar. Pero siempre es dicho poder judicial quien decide. El Gobierno representa a otro poder del estado distinto: el ejecutivo. Nuestra legislación divide claramente dichos dos poderes y sus atribuciones. Y es así, se diga lo que se diga.

Por tanto, si tenemos que juzgar las dos afirmaciones, solo se puede decir que mientras el PP intenta confundirnos y desprestigiar las instituciones básicas del estado, el Gobierno dice estrictamente una obviedad, y la única verdad que admite nuestro sistema democrático y de derecho.

Por otro lado, que el Gobierno pueda ejercer presión sobre el poder judicial, no impide que los jueces, finalmente, decidan por sí mismos, como tampoco lo impide la presión que también ejerce sobre ellos la oposición, o muchos medios de información.

Etiquetes de comentaris: eleccions, eta, mentir, municipals, PP

A la precampanya de les municipals a Viladecans, només cal haver passejat una mica per la ciutat per haver pogut distingir, clarament, qui aposta per la nostra ciutat, proposant solucions concretes per problemes reals, com el PSC, i qui aposta per sí mateix, com CiU. Només cal haver observat els missatges publicitaris de les diferents formacions polítiques que s’hi presenten.

Per un costat, l’eslògan del PSC no ha estat un de sol, sinó que han estat diversos. En cadascun d’ells s’expressava amb claredat un compromís d’actuació tangible, atacant problemes concrets de la ciutat i dels seus habitants: “2.500 noves places de aparcament en 8 anys”, “2.000 nous pisos assequibles en 8 anys”, “700 places d’escola bressol en 6 anys”, “noves línies del Vilabús i ampliació de l'estació de la Renfe”, “farem de la platja un gran parc públic per l'oci i el lleure”, entre d'altres. Això,per finalitzar amb un eslògan que resumeix la voluntat de proposar “noves idees" per a Viladecans.

Per altre banda, l’eslògan de CiU, que ha estat el següent: “Flora Casé, AcladeSSA, per què no?”. El problema d’aquest eslògan és que, senzillament, no ve acompanyat de propostes que facin pensar en... “i per què sí” caldria votar-la?. És cert que he vist una proposta publicitada de CiU. Deia: “Pisos a preu de cost”. Però, quants? Ja hem vist alguna actuació d’aquest estil, portada a terme pel govern de la Generalitat quan CiU governava: constava en fer algunes desenes de pisos a preu de cost en una ciutat de 60.000 habitants. Jo prefereixo 2.000 pisos a preus raonables, que uns pocs pisos a preu de cost.

El problema dels preus dels habitatges, sobretot per a joves, no es resoldrà mai del tot; això és impossible, perquè el lliure mercat, el sector immobiliari, i el financer, sempre seguiran marcant les nostres penúries a l’hora d’adquirir un habitatge. Però si una administració local pot fer alguna cosa, sempre preferiré facilitar una mica més la vida a 2.000 famílies, que resoldre-l’hi a unes desenes. Altre cop, el sentit comú es troba més fàcilment en les propostes progressistes que en les conservadores.

Finalment, la pre-campanya del PP, amb l’eslògan “Confiança”. Això és el que ofereix el PP? O és del que presumeix? Si és una oferta, està clar que no me la crec; només cal fer memòria de la quantitat de barrabassades llençades contra persones i institucions per part de dirigents populars, que impedeixen tenir cap confiança en ells. Si “confiança” és del que presumeix aquest eslògan, senzillament, “dime de lo que presumes, i te diré de lo que careces".

Etiquetes de comentaris: Campanya, eleccions, municipals, viladecans