Opinió personal sobre l'actualitat política

Avui, no és dia de demanar altre cosa que voluntat democràtica. Com ha dit el nostre president, als que van contra la democràcia, se’ls ha de combatre amb democràcia. No vull dir el seu nom per no donar-los més cobertura. Cal respectar el dol de la família víctima d’aquests covards. Si cal deixar escrit, malauradament, un nom més entre les seves víctimes: un record per Isaías Carrasco, i molts ànims per a la seva família. A votar! A votar tothom! No podem fer res millor per ell.

Etiquetes de comentaris: atemptat, democràcia, eleccions, isaías carrasco

En aquest segon debat, si bé és cert que hi ha hagut tants retrets com en el primer, també és cert que l’únic candidat que ha generat una bateria de propostes per la propera legislatura per cada bloc temàtic ha estat en Zapatero. En les rèpliques, han tornat als retrets. Esperava més dialèctica de propostes i polítiques. Però en les intervencions finals de cada bloc, altre cop, han estat més concretes les propostes socialistes. A banda de tot això, crec que la penjada del “llibre blanc” a Internet és una mostra de credibilitat indubtable.

--

En este segundo debate, si bien es cierto que ha habido tantos reproches mutuos como en el primero, también es cierto que el único candidato que ha generado una batería de propuestas para la próxima legislatura ha sido Zapatero. En las réplicas, han vuelto a los reproches. Esperaba más dialéctica de propuestas y políticas. Pero en las intervenciones finales de cada bloque, otra vez, han sido más concretas las propuestas socialistas. A parte de todo esto, creo que la publicación del “libro blanco” en Internet es una muestra de credibilidad indudable.

Etiquetes de comentaris: debat, debate, elecciones, eleccions, rajoy, zapatero

No hi ha color. Després de totes les dades numèriques que han llençat Rajoy i Zapatero - per a mi, ha estat clau la comparativa constant de Zapatero entre les dades del seu govern i les del govern del PP amb Rajoy de ministre – el que queda a la memòria, indubtablement, és la detestable acusació de Rajoy a Zapatero: “usted ha agredido a las víctimas del terrorismo”. Crec que és absolutament intolerable.

--

No hay color. Después de todos los datos numéricos que han lanzado Rajoy y Zapatero – para mí, ha sido clave la comparativa constante de Zapatero entre los datos de su gobierno y los del gobierno del PP con Rajoy de ministro – lo que queda en la memoria, indudablemente, es la detestable acusación de Rajoy a Zapatero: “usted ha agredido a las víctimas del terrorismo”. Creo que es absolutamente intolerable.

Etiquetes de comentaris: debat, debate, elecciones, eleccions, rajoy, zapatero

El millor del debat fins ara, quan Zapatero li ha recordat a Rajoy el que aquest li va reclamar per a el país pel que fa a objectius econòmics: demanava créixer al 3% i crear 2 milions de llocs de treball. Zapatero li ha “recordat” les seves exigències, assolides sobradament: 3,2% de creixement i 1 milió més de llocs de treball que el que Rajoy farolejava.

El que no m’agrada és que els torns siguin sempre igual, finalitzant-los Zapatero, perquè en el pròxim debat els finalitzi Rajoy. Tindria que ser alternatiu en ambdós debats. Encara que hagi estat per sorteig, la moneda crec que ha beneficiat massa a Rajoy, ja que finalitzarà totes les rèpliques en l’últim debat abans de la jornada electoral.

--

Lo mejor del debate hasta ahora, cuando Zapatero le ha recordado a Rajoy lo que éste le reclamó para el país en cuanto a objetivos económicos: pedía crecer al 3% y crear 2 millones de puestos de trabajo. Zapatero le ha “recordado” sus exigencias, cumplidas sobradamente: 3,2% de crecimiento y 1 millón más de puestos de trabajo que lo que Rajoy faroleaba.

Lo que no me gusta es que los turnos sean siempre igual, finalizándolos Zapatero, para que en el próximo debate los finalice Rajoy. Debería ser alternativo en ambos debates. Aunque haya sido a suerte, la moneda creo que ha beneficiado demasiado a Rajoy, ya que finalizará todas las réplicas en el último debate antes de la jornada electoral.

Etiquetes de comentaris: debat, debate, elecciones, eleccions, rajoy, zapatero

A Viladecans, el PSC ha recuperat la majoria absoluta al consistori, amb Carles Ruiz al capdavant de la candidatura. Però no podia ser d’un altre manera: els compromisos de la candidatura socialista han estat contundents, i quantificables. No només una declaració d’intencions, sinó incloent-hi compromisos concrets, amb noms i números.

Això és molt valent, i aposta per una visió moderna de la política. Si els governants es comprometen a executar accions concretes, els ciutadans més tard podem avaluar, al nostre parer, si aquests compromisos han estat assolits o no, i amb quin grau de qualitat i quantitat. Però per conèixer aquest programa socialista per a Viladecans, podeu consultar-lo a la plana web.

Però del que vull reflexionar ara, no és sobre els punts del programa concrets, per a això ja ha estat la companya, i la comunicació entre els representants polítics i els ciutadans durant la mateixa. Ara vull afirmar que, només qui es compromet de veritat, pot assolir compromisos. Això sembla un obvietat, però en arribar-me a casa les propostes de la resta de les altres formacions polítiques per a Viladecans, he quedat perplexa en que les idees principals dels diferents programes no eren compromisos qualificables: mentre uns deien, hem de fer pisos a preu de cost, el PSC es comprometia a un número concret de pisos a preus assequibles; mentre que uns deien que hem de millorar les escoles bressol, el PSC es compromet a construir-ne un número concret d’aquestes escoles; mentre uns diuen que hem de millorar els nostres espais públics, el PSC ha esmentat com pensa fer-ho, aprofundint en l’esforç de la neteja dels espais ja existents, i a transformar la nostra platja en un nou espai públic i de lleure per tothom.

Podria continuar amb aquesta comparativa, però sempre acabaré concloent que, qui divaga, qui fa demagògia, qui no es mulla, mai s’està comprometent a res. I qui no es compromet a res, no mereix el meu vot. El meu vot ha de ser, i així va ser, pel valent, pel qui anuncia, sense embuts, a què es compromet, de forma transparent i contundent. Ha de ser pel qui demana la confiança en les seves propostes i projectes per a la ciutat i els seus habitants, i no per aquells que demanen simplement “confiança”, perquè sí.

Felicitats PSC, felicitats Carles Ruiz!

Ara us desitjo ànims. El més fàcil ja està fet, que és vèncer a les urnes a una oposició inoperant i incompetent. El més difícil ve ara. Però amb l’esforç, el treball, i la il·lusió, ben segur que assolireu els vostres projectes.

Etiquetes de comentaris: eleccions, municipals, viladecans

Mentre el PP acusa al Govern de l’estat de permetre el retorn d’ETA a les institucions, el Govern replica que "ha cumplido con la ley y el Tribunal Supremo la ha aplicado". Encara que se sàpiga prou, sembla que aquests dies cal recordar cóm funciona el nostre estat de dret: qualsevol - una persona, una organització privada, o una institució pública - pot instar a la justícia a actuar. Però sempre és aquest poder judicial qui decideix. El Govern representa una altre poder de l’estat diferent: l’executiu. La nostra legislació divideix clarament aquests dos poders i les seves atribucions. Y és així, es digui el que es digui.

Per tant, si tenim que jutjar ambdues afirmacions, només es pot dir que mentre el PP intenta confondre’ns y desprestigiar les institucions bàsiques de l’estat, el Govern diu estrictament una obvietat, i la única veritat que admet el nostre sistema democràtic i de dret.

Per altre banda, que el Govern pugui exercir pressió sobre el poder judicial, no impedeix que els jutges, finalment decideixin per sí mateixos, com tampoc ho impedeix la pressió que també exerceixen sobre ells la oposició, o molts mitjans de comunicació.

---------------

Mientras el PP acusa al Gobierno de permitir el regreso de ETA a las instituciones, el Gobierno replica que "ha cumplido con la ley y el Tribunal Supremo la ha aplicado". Aunque sea conocido, parece que estos días debemos recordar cómo funciona nuestro estado de derecho: cualquiera - una persona, una organización privada, o una institución pública - puede instar a la justicia a actuar. Pero siempre es dicho poder judicial quien decide. El Gobierno representa a otro poder del estado distinto: el ejecutivo. Nuestra legislación divide claramente dichos dos poderes y sus atribuciones. Y es así, se diga lo que se diga.

Por tanto, si tenemos que juzgar las dos afirmaciones, solo se puede decir que mientras el PP intenta confundirnos y desprestigiar las instituciones básicas del estado, el Gobierno dice estrictamente una obviedad, y la única verdad que admite nuestro sistema democrático y de derecho.

Por otro lado, que el Gobierno pueda ejercer presión sobre el poder judicial, no impide que los jueces, finalmente, decidan por sí mismos, como tampoco lo impide la presión que también ejerce sobre ellos la oposición, o muchos medios de información.

Etiquetes de comentaris: eleccions, eta, mentir, municipals, PP

A la precampanya de les municipals a Viladecans, només cal haver passejat una mica per la ciutat per haver pogut distingir, clarament, qui aposta per la nostra ciutat, proposant solucions concretes per problemes reals, com el PSC, i qui aposta per sí mateix, com CiU. Només cal haver observat els missatges publicitaris de les diferents formacions polítiques que s’hi presenten.

Per un costat, l’eslògan del PSC no ha estat un de sol, sinó que han estat diversos. En cadascun d’ells s’expressava amb claredat un compromís d’actuació tangible, atacant problemes concrets de la ciutat i dels seus habitants: “2.500 noves places de aparcament en 8 anys”, “2.000 nous pisos assequibles en 8 anys”, “700 places d’escola bressol en 6 anys”, “noves línies del Vilabús i ampliació de l'estació de la Renfe”, “farem de la platja un gran parc públic per l'oci i el lleure”, entre d'altres. Això,per finalitzar amb un eslògan que resumeix la voluntat de proposar “noves idees" per a Viladecans.

Per altre banda, l’eslògan de CiU, que ha estat el següent: “Flora Casé, AcladeSSA, per què no?”. El problema d’aquest eslògan és que, senzillament, no ve acompanyat de propostes que facin pensar en... “i per què sí” caldria votar-la?. És cert que he vist una proposta publicitada de CiU. Deia: “Pisos a preu de cost”. Però, quants? Ja hem vist alguna actuació d’aquest estil, portada a terme pel govern de la Generalitat quan CiU governava: constava en fer algunes desenes de pisos a preu de cost en una ciutat de 60.000 habitants. Jo prefereixo 2.000 pisos a preus raonables, que uns pocs pisos a preu de cost.

El problema dels preus dels habitatges, sobretot per a joves, no es resoldrà mai del tot; això és impossible, perquè el lliure mercat, el sector immobiliari, i el financer, sempre seguiran marcant les nostres penúries a l’hora d’adquirir un habitatge. Però si una administració local pot fer alguna cosa, sempre preferiré facilitar una mica més la vida a 2.000 famílies, que resoldre-l’hi a unes desenes. Altre cop, el sentit comú es troba més fàcilment en les propostes progressistes que en les conservadores.

Finalment, la pre-campanya del PP, amb l’eslògan “Confiança”. Això és el que ofereix el PP? O és del que presumeix? Si és una oferta, està clar que no me la crec; només cal fer memòria de la quantitat de barrabassades llençades contra persones i institucions per part de dirigents populars, que impedeixen tenir cap confiança en ells. Si “confiança” és del que presumeix aquest eslògan, senzillament, “dime de lo que presumes, i te diré de lo que careces".

Etiquetes de comentaris: Campanya, eleccions, municipals, viladecans

Pel que fa al pacte de govern en Catalunya, respecte a les lleis

Ara molts són els que expressen la seva queixa perquè la llei permet que sigui president un candidat que no ha guanyat les eleccions, y que governin partits que no són el majoritari. Només deixeu-me recordar que també una llei - la electoral - ha premés en diverses legislatures que hagi obtingut més escons el partit que no ha obtingut més vots. En aquelles legislatures, el Sr. Mas no va parar de repetir que ell havia guanyat les eleccions, i ningú li anava dient que la llei era injusta, i ningú deia que era un engany al poble de Catalunya que CiU hagués tret més escons amb menys vots, tot i que som molts els que ho vàrem pensar. La llei és la que és, a les dures i a les madures. Si s'acceptava abans, si us plau, ara també.


Respecto el pacto de gobierno en Cataluña, respeto a las leyes

Ahora muchos son los que expresan su queja porque la ley permite que sea presidente un candidato que no ha ganado las elecciones, y que gobiernen partidos que no son el mayoritario. Solo déjenme recordar que también una ley - la electoral - ha permitido en diversas legislaturas que haya obtenido más escaños el partido que no obtuvo más votos. En aquellas legislaturas, el Sr. Mas no paró de repetirse que él había ganado las elecciones, y nadie le iba diciendo que la ley era injusta, y nadie decía que era un engaño al pueblo de Cataluña que CiU obtuviera más escaños con menos votos, aunque muchos somos los que lo pensábamos. La ley es la que es, a les duras y a las maduras. Si se aceptaba antes, por favor, ahora también.

Etiquetes de comentaris: Autonòmiques, catalunya, eleccions, govern, pacte, política

El Sr. Mas demanava durant la campanya un lideratge fort pel govern català. Però jo li dic que un lideratge fort no es demostra només quan s'assoleix una majoria absoluta - això és molt fàcil -, sinó sent capaç d'arribar a acords amb altres forces per sumar esforços. Un lideratge fort no és aquell que es passa 3 anys menyspreant el govern de Catalunya, la institució més important del nostre país, només perquè no el lidera ell. Un lideratge fort no és aquell que demana el suport dels electors aconsellant-nos escollir el vot en clau catalana, condemnant així de forma explícita a aquells catalans que varem decidir no votar-lo a vostè a ser menys catalans que els que sí el voten. Lideratge fort és el que han demostrat els líders de les forces que governaran de nou perquè, malgrat tot el que els hi han fet caure al damunt, DVD inclòs, són capaços d'arribar a consensuar polítiques, de formar una entesa per a governar, i de sentir-se forts davant molts poders fàctics en contra.

Etiquetes de comentaris: Autonòmiques, Campanya, eleccions, generalitat, govern, pacte

A la seva precampanya, CiU ens pregunta "més tripartit?". I ens respon "no gràcies". Però a quin tripartit es refereix? PSC i ERC i Iniciativa, que amb només 3 anys ha liderat la iniciativa més important per millorar l'autogovern de Catalunya, i que mereix ara poder iniciar el seu desenvolupament? O bé es refereix al seu tripartit, CiUiPP, que és el que va gestionar el projecte del Carmel, sobre el que cau la sospita del 3%, el que gastava pressupost de Benestar Social en bossetes propagandístiques, o el que preferia estar ballant en una discoteca mentre cremava el Berguedà? Cal recordar-ho. Jo sé quin tripartit prefereixo.

Etiquetes de comentaris: Autonòmiques, Campanya, catalunya, eleccions

Estic una mica fart de que els mitjans de comunicació hagin ressenyat que "tots" els partits menys el PSC han guanyat.

Quina barra! La majoria de catalans han votat al PSC, això no és condició suficient en un sistema parlamentari, però és un bon punt de recolzament per a poder formar una nova majoria i fer Maragall president.

Però, es clar, alguns deien a la seva campanya "primer les persones". Doncs em sembla que primer algunes persones abans que d'altres, perquè el vot d’aquells que som de Barcelona val la meitat que els dels demés. Ara em direu: “i la representació territorial? Ha de ser tinguda en compte”. Doncs per això ja estan les diputacions, consells comarcals, senat... i si cal ens inventem una cambra baixa aquí a Catalunya, PERÒ EL PARLAMENT HARIA DE SER LA REPRESENTACIÓ DEL VOT DE LES PERSONES PER IGUAL.

No es raonable que de les dues últimes victòries en escons de CiU, aquest partit NO HAGI ESTAT LA FORAÇA MAJORITARIAMENT ESCOLLIDA pels catalans. No és just.
(Aportació en fòrums de discussió sobre les autonòmiques)

Etiquetes de comentaris: Autonòmiques, eleccions, generalitat, parlament

Sr. Artur Mas,

Només volia qüestionar l’eslògan electoral de CiU: “Sí a Catalunya”.

A les darreres autonòmiques, un 63.41 dels votants – 1.918.702 de catalans -varem votar altres forces polítiques que no són CiU. Com la resposta trivial a un “Sí” sembla sempre el “No”, es deixa entreveure que l'eslògan del Sr. Mas intentar dir-nos a quasi 2 de cada 3 persones que vàrem votar que, si ara tornem a votar a una forca política que no és la seva, estem votant “No a Catalunya”.

És aquesta la seva idea de Catalunya, Sr. Mas? O simplement podem creure que votar a altres forces polítiques pot significar “Sí a Catalunya d’una forma diferent a la que vostè proposa”? Espero que sigui aquesta darrera la seva idea, ja que és la més oberta i dialogant.

Nota: aquesta carta va ser publicada a la iniciativa web Candidats03, dirigida al candidat Artur Mas. No vaig tenir resposta.

Etiquetes de comentaris: Autonòmiques, eleccions, parlament